Una tarda al Liceu!

El passat divendres 5 de febrer, vam anar al Liceu a gaudir d'una òpera. Va ser de Verdi, anomenada Otelo. Inspirada en una obra de Shakespeare.
Em va impressionar molt veure el Liceu en un dels seus dies on hi ha representacions i l'ambient que s'hi crea.
Personalment, em feia moltaa il·lusió assistir-hi però després no va resultar ser el que m'esperava. Considero que si hagués pogut visualitzar l'òpera l'hagués gaudit molt més, ja que al no veure gaire cosa es va acabar fent una mica pesat.
Tot i així, espero tornar-hi i emportar-me una millor experiència.

MÚSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DE SEGLE XX

Tendències:

Sorollisme: Influència del futurisme. Sorolls desagradables, repetitius, forts…amb màquines, objectes. Es basa en la introducció del soroll. Volien trencar amb els altres estils, experimentar, etc.

Compositors: Luigi Russolo.

Obra: El despertar d’una ciutat: vol fer homenatge als matins d’una ciutat (so de vehicles, col·lisió de sons metàl·lics, trepant...).

Música concreta: Enregistrament de sons pel carrer. Manipulaven els sons i passaven a una cinta magnètica. Tractament de soroll i enregistrament.

Compositors: Pierre Schaeffer, Pierre Henry, Stockhausen.

Obra: Prossopopeé: sorolls que es poden trobar a qualsevol lloc, repetició... hi ha moments de silenci.

Música electroacústica: És un tipus de música que consta de sons generats amb mitjans electrònics i d’una veu que canta.

És una forma de música concreta i experimental, el seu resultat és impredectible. Aquesta música s’escolta però no es toca. Es fan servir sons que prescindeixen d’instruments musicals, de sorolls… Els sons es processen al gust del compositor i són manipulats i regravats.

Compositors: Patrick Ascione, Miguel Álvarez-Fernández, Mario Davidovsky, György Ligeti, Steve Reich, Pierre Schaeffer i John Cage.

Serialisme integral: juguen amb el dodecafonisme, durada, timbre, intensitat…

Compositors: Anton Webern, Boulez.

Obra: Le Marteau Sans Maître de Boulez: Obra desorganitzada

Música aleatòria: elements a l’atzar i hi ha un element important que determina la obra l’intèrpret. Improvisació. Dues modalitats: oberta o tancada. (Joc de daus)

Compositors: John Cage, Boulez.

Obra: Water music

Música estocàstica: En Música es poden generar elements estocàstics mitjançant processos matemàtics. És factible utilitzar processos estocàstics per compondre peces fixes, que es poden produir en una interpretació.

Compositor: Lannis Xenakis.

Minimalisme: treballa amb materials molt limitats i poques notes, (es repeteixen), instruments...(rodes de bicicleta, gots...). L’oïda s’acostuma i deixa de sonar malament.

Compositors: Phillip Glass, Steve Reich.

Obra: Six marimbas: notes iguals i de tant en tant s’afegeixen notes.

ESMUC

AULES

AULA D’ORQUESTRA: Aula amb fusta al terra amb armaris on suposem que guardaran els instruments. Hi ha pianos, cadires i una pissarra. Tot esta tancat amb dos finestres i hi ha una paret de mabre. És troba a la tercera planta.

AULA DE COR: Hi ha dos portes i entre mig com una separació que creiem que es pel so. A dins hi ha com un escenari i moltes cadires, una tela que tapa el sol i un piano en mig de la sala. És troba a la tercera planta.

AULA D’ORGUE: Una sala com qualsevol altre però hi ha un piano i un violoncel·lista sol. Hi ha gent mirant a l’home que toca el violoncel, una sala petita amb cadires i forada de fusta perquè no marxi l’aire. A la porta hi ha un faristol amb totes les obres que es fan a dins d’aquella sala.  És troba a la tercera planta.

BIBLIOTECA: Una biblioteca normal. Tothom en silenci i els llibres que més podem trobar són de temàtica musical. També hi ha CDs, ordinadors, etc. tothom estudia. És troba a la segona planta.

AULES D’ESTUDI: Tenen portes de fusta i són habitacions petites on cada music pot entrar i practicar el que aquest necessiti. Hi ha algunes mes grans que les altres, depenent de l’instrument i les persones  que hi hagin d’entrar. És troben a la primera planta.

CABINES D’ENREGISTRAMENT: Aules semblants a les altres. Estan a l’altre costat de les aules d’estudi i hi ha aparells per enregistrar, també son petites. És troben a la primera planta.

AULA COL·LECTIVA: És molt semblant a les altres però en lloc d'haver-hi un instrument i una persona, pot haver un grup de musics amb diversos instruments. 

ENTREVISTES
Nom: Javier
Edat: 21
Què estudies a l’ESMUC? interpretació, percussió clàssica i contemporani
A quina edat vas començar? 8 anys
Quin instrument toques? percussió.
Que ens pots destacar dels teus estudis? li agraden les classes pràctiques però no les teòriques.
Quins compositors ens recomanes? Steve Reich. 

Nom: Amanda

Edat: 26

Què estudies a l'ESMUC? Post-grau

A quina edat vas començar? Als 4 anys va començar a tocar el piano i el violí

Quin instrument toques? violí

Què ens pots destacar dels teus estudis? “La música és la cosa més maca que hi ha a la vida” i poder fer el que realment li agrada.

Quins compositors ens recomanes? Brahms, Mozart…

Activitats assaig OBC

Activitats per treballar a l’assaig

•  observa i escriu  diferències entre assaig i concert.

Les diferències entre assaig i concert són les següents:

Vestuari, tenir el mòbil o objectes personals, cinta al terra, podien entrar i sortir quan no havien de tocar, els primers estaven molt ben asseguts i els últims ja no tant, el director parlava i estava sense partitura.

•  percepció: quins instruments s’hi distingien més?, quins solistes?, quin és el volum sonor de l’obra, (fort o fluix, canvis de ritme)?

Els instruments són: flauta travessera, viola, trompeta, fagot, violoncel i saxo.

El volum de l’obra que hem vist es pot dir que varia segons la part, té canvis de ritme.

• què opines del director, del solista, dels músics, si interpretaven la peça relaxats, enèrgics, concentrats, prenen notes...

Considerem que el director estava molt preparat ja que no tenia davant una partitura i ho feia tot de memòria. Fent referència als músics, podem dir que estaven concentrats i prenien apunts quan era necessari.

•  amb el dibuix de l’orquestra marca tots els instruments que has vist.

Activitats per treballar després de l’assaig

• quines professions relacionades amb l’orquestra has vist avui en aquest assaig? Director, solista, concertino, tutti, cap d’orquestra, músic col·laborador, mossos d’orquestra.

• què opines sobre l’edifici on s’escolta la música, que és la seu de l’orquestra.

És un edifici totalment preparat per a tenir una acústica perfecte. Val a dir que vam estar en una posició privilegiada per a gaudir de l’orquestra visualment, però també hi ha seients on la visibilitat no és gaire bona. I quan l’edifici no s’omple, el que fan és córrer una cortina i tapar aquests seients.

Apunts dels altres

BARBER

Nom complet: Samuel Barber

On? Pensilvannia 1910- NY 1981

Estil: Harmonies i forms tradicionals
De què treballava? Compositor

OBRA

En principi era una part d’un quartet. Parts no gaires definides.

Durada: 10 min

Es va estrenar l'any 1938.

Quartet de corda en SI menor:

Melodia: Llarga

Ritme: Constant i suau

Harmonies: generalment dissonants

Intensitats: És manté un sol nivell

Caràcter: Calmat, relaxat, pensatiu

Timbre: Fusió de timbres similars

COPLAND

Nom complet: Aaron Copland

On? Nord-americà (1900-1990)

Concert per a clarinet i orquestra de corda.
Durada: 16 minuts.
Estil: clàssic.
Estrena: 1950

OBRA: Dos moviments (Moviment-solista-moviment)

1r temps:

Melodia: llarga

Ritme: constant i suau

Harmonies: generalment consonant

Intensitats: manté un sol nivell

Caràcter: Calmat, relaxat, pensatiu
Timbre: fusió de timbres similars

2n temps:

Melodia: composta per fragments breus

Ritme: amb accents pronunciats

Harmonies: generalment dissonant

Intensitats: una àmplia gamma d’intensitats

Caràcter: excitant i exuberant

Timbre: instruments molt contrastats

PROKÓFIEV:

Melodia: llarga

Ritme: amb accents pronunciats

Harmonies: generalment dissonants

Intensitats: àmplia gamma d’intensitats

Caràcter: excitat i exuberant

Timbre: instruments molt contrastats

VÍCTOR DE LA ROSA:

Va néixer l'any 1986 a Valladolid.

Es va traslladar a Barcelona i va estudiar l'ESMUC. Quan va acabar els estudis es va traslladar a Londres.

Va treure matrícula d'honor en clarinet. Ha actuat a molts països i ha participat en motes orquestres. Ha guanyat diversos premis.

Toca el clarinet i clarinet baix.

Ha començat a fer de professor i fa conferències.

SALVADOR BROTONS:

Va néixer a Barcelona l'any 1959, té 56 anys.

Viu a Barcelona.

Títols superiors de flauta.

Compositor, director, flautista.

Director titular a Estats Units, Illes Balears, Vallès, Barcelona (banda).

Professor de director d’orquestra i composició.

Premis 2002 (trajectòria municipal). 

Prokófiev

Nom complet: Serguei Serguéievitx Prokófiev

On i l’any: nascut a Ucraïna el 23 d’abril de 1891 i mort a Moscou el 5 de març del 1953.

Estil: Inicialment considerat un compositor d’avantguarda (1910), més tard va adoptar un estil de caràcter neoclàssic (1936). Aquestes primeres composicions de Prokófiev, lluny de ser quatre notes musicals immadures, revelaven una comprensió madura de les formes musicals, amb innovacions harmòniques i rítmiques que caracteritzarien el seu estil posterior. Prokófiev s'esforçava per desenvolupar el seu propi estil i desaprovava les crítiques que sovint rebia dels seus professors. Estil del segle XX.

Romeu i Julieta

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=cFkZQ84YDlk dansa dels ganivets -  ballet

https://www.youtube.com/watch?v=Z_hOR50u7ek orquesta - dansa dels ganiets:

Parts:   

1. Introducció: Montescs i Capulets
2. El carrer desperta
3. Dansa matinal
4. El príncep ordena
5. L'arribada dels convidats
6. Dansa dels cavallers
7. Comiat dels convidats
8. Escena al balcó
9. Romeu i Julieta amb el pare Lorenzo
10. Teobaldo i Mercucio lluiten
11. Desterren Romeu
12. Romeu i Julieta
13. Interludi
14. Julieta i la poció de la mort
15. Julieta immòbil
16. Final

Durada: 130’

Història: La creació del ballet va ser difícil, ja que el tema va ser rebutjat diverses vegades per teatres.

Un cop acabada la partitura, al 1935, els ballarins van dir que era impossible de ballar, jaque era un ritme molt complexe.

Prokófiev va treballar durant l’any següent per extraure del ballet dues suites per a orquestra simfònica. I al 1946 va escriure una tercera suite.

El ballet es va estrenar el 1938 a Chescoslovaquia, on va ser molt ben rebut. Anys més tard va ser representat a Russia.

Tracta sobre la coneguda història que protagonitzen Romeu i Julieta, i el seu amor impossible degut a les seves respectives famílies i classes socials.

Instruments:

2 flautes, 2 oboes, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, saxo tenor, 2 fagots, 2 corns, 2 tromeptes, 2 trombons, tuba, percussió: tambor, carilló, pandereta, plats, triangle, bombo, maraques. Piano, arpa, instruments de corda.

MAR I CEL

El passat dimecres 4 de novembre, vam anar a Barcelona a veure el musical Mar i Cel.
És un musical extret de l'obra d'Àngel Guimerà, amb text de Bru de Sala i música d'Albert Guinovart.
Tracta sobre l'expulsió dels moriscos de la Península i de la història d'amor que sorgeix entre els dos protagonistes, tot i pertànyer a dos mons totalment oposats.

Segons la meva opinió, puc dir que la obra va estar molt bé, interessant i entretinguda. Sobretot pel gran treball realitzat per part de decoració i escenografia, que sense aquest suport, l'obra hagués estat totalment diferent.

Fent referència a les actuacions, puc dir que la que més em va agradar va estar Per què he plorat?, tant per la lletra com pels cantants, que considero que ho van fer fantàsticament bé.
Per altra banda, puc dir que vaig endur-me una petita decepció amb l'Himne dels pirates, ja que crec que tenia les expectatives massa altes i m'esperava més musicalment parlant.

També, cal remarcar que les vistes que teníem eren, segons la meva opinió, privilegiades, ja que es podia veure tot l'escenari sense que ningú et tapés. Però fent referència al so, al estar distribuït per altaveus, moltes vegades perdia el fil de la història ja que no sabia quin personatge era el que estava cantant a cada moment. Sobretot al començament, que apart de que costa una mica situar-se, els cantant no vocalitzen gaire.

Finalment, val a dir que és una obra que recomano a tothom, sempre i quan es tingui una edat considerable per a podir gaudir d'ella, i que va ser una de les excursions que més m'ha agradat fer amb l'institut.