Una tarda al Liceu!

El passat divendres 5 de febrer, vam anar al Liceu a gaudir d'una òpera. Va ser de Verdi, anomenada Otelo. Inspirada en una obra de Shakespeare.
Em va impressionar molt veure el Liceu en un dels seus dies on hi ha representacions i l'ambient que s'hi crea.
Personalment, em feia moltaa il·lusió assistir-hi però després no va resultar ser el que m'esperava. Considero que si hagués pogut visualitzar l'òpera l'hagués gaudit molt més, ja que al no veure gaire cosa es va acabar fent una mica pesat.
Tot i així, espero tornar-hi i emportar-me una millor experiència.

MÚSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DE SEGLE XX

Tendències:

Sorollisme: Influència del futurisme. Sorolls desagradables, repetitius, forts…amb màquines, objectes. Es basa en la introducció del soroll. Volien trencar amb els altres estils, experimentar, etc.

Compositors: Luigi Russolo.

Obra: El despertar d’una ciutat: vol fer homenatge als matins d’una ciutat (so de vehicles, col·lisió de sons metàl·lics, trepant...).

Música concreta: Enregistrament de sons pel carrer. Manipulaven els sons i passaven a una cinta magnètica. Tractament de soroll i enregistrament.

Compositors: Pierre Schaeffer, Pierre Henry, Stockhausen.

Obra: Prossopopeé: sorolls que es poden trobar a qualsevol lloc, repetició... hi ha moments de silenci.

Música electroacústica: És un tipus de música que consta de sons generats amb mitjans electrònics i d’una veu que canta.

És una forma de música concreta i experimental, el seu resultat és impredectible. Aquesta música s’escolta però no es toca. Es fan servir sons que prescindeixen d’instruments musicals, de sorolls… Els sons es processen al gust del compositor i són manipulats i regravats.

Compositors: Patrick Ascione, Miguel Álvarez-Fernández, Mario Davidovsky, György Ligeti, Steve Reich, Pierre Schaeffer i John Cage.

Serialisme integral: juguen amb el dodecafonisme, durada, timbre, intensitat…

Compositors: Anton Webern, Boulez.

Obra: Le Marteau Sans Maître de Boulez: Obra desorganitzada

Música aleatòria: elements a l’atzar i hi ha un element important que determina la obra l’intèrpret. Improvisació. Dues modalitats: oberta o tancada. (Joc de daus)

Compositors: John Cage, Boulez.

Obra: Water music

Música estocàstica: En Música es poden generar elements estocàstics mitjançant processos matemàtics. És factible utilitzar processos estocàstics per compondre peces fixes, que es poden produir en una interpretació.

Compositor: Lannis Xenakis.

Minimalisme: treballa amb materials molt limitats i poques notes, (es repeteixen), instruments...(rodes de bicicleta, gots...). L’oïda s’acostuma i deixa de sonar malament.

Compositors: Phillip Glass, Steve Reich.

Obra: Six marimbas: notes iguals i de tant en tant s’afegeixen notes.